ARTISTES
Albert Gusi.
Un artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del concepte de paisatge. Utilitza la fotografía com a medi per explorar el territori, així doncs per provocar l'atenció i la qüestió de l'ús de la naturalesa. Albert Gusi suggereix una visió interessant i desinhibida d'aquell lloc concret. L'humor, el joc, la ironia... fes un caràcter artístic que forma gran part de les seves obres. Els seus projectes introdueixein un element interactiu per implicar el públic.
Des del 2017 treballa al costat de Joan Fontcoberta i Laya Casanova, directors del Festival Panoràmic de Granollers, que tracta de cinema, fotografia i arts visuals.
Entre els seus projectes destaquen: Messor: les formigues (re)col·leccionistes (2007), Aproximació a una geografia cultural catalana (2007-09), Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà (2008), Itinerari GR Pirineus a la ciutat de Barcelona (2011).
1970, Castellbisbal, Catalunya
CARTAGENA EN PELOTAS
Andrés Hispano
Col.labora habitualment al suplement Cultural de La Vanguardia (membre del Consell Assessor del 2002 al 2014). Director de Soy Cámara (TVE-CCCB) amb Félix Pérez-Hita.
Ha comissariat les exposicions «La ciutat dels cineastes» (juntament amb Jordi Balló, CCCB, 2001), «El rei de la casa» (amb Marc Roig, Palau de la Virreina, 2007), «That’s not Entertainment!» (amb Antoni Pinent, CCCB, 2007) i «Pantalla global» (amb Gilles Lipovetsky i Jean Seroy, CCCB, 2011).
Va dirigir les nits temàtiques de BTV (1997-2000), el programa Boing Boing Buddha (creat amb Manuel Huerga, BTV, 2000-2003) i Baixa Fidelitat (juntament amb Félix Pérez-Hita, XTVL, 2005).
I entre altres audiovisuals ha comissariat museus i centres d'arts. És professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la UPF, Elisava, LCI i la URL.
Barcelona, 1964
Barcelona, 1964
Terrassa, 1923-2020
Carles Barba
Va descobrir la seva passió de manera espontània, registrant en imatges les seves vivències.
Els seus treballs sorgeixen a l’època franquista i documentava, majoritàriament en llengua catalana, la societat burgesa i les condicions de vida dels immigrants. Empra l’humor agredolç, la ironia, i accepta que de vegades ha estat cruel en els seus plantejaments.
Ha obtingut diversos cops el reconeixement del Concurso Nacional de Cinema Amateur. També va guanyar dos cops el Premio Ciudad de Barcelona.
Cristina Nuñez
Cristina Nuñez va començar a fer autoretrats l'any 1988 com una forma d'autoteràpia, per superar la baixa autoestima i estimular el seu procés creatiu. Fins a principis dels anys 2000, va produir llibres de fotografia en què abordava qüestions socials a través del retrat.
1962
Dina Kelberman
Es va llicenciar sobre Belles Arts al Purchase College de Nova York l’any 2003. Els seus treballs han estat presentats en exposicions en solitari i en grup a la Marina Abramović Institute (Nova York), Biennale Internationale Design Saint-Étienne, la Fundació d’Art CUE (Nova York)... També a altres llocs com Lyon, Londres, Washington D.C., Australia, Toronto...
Annapolis, 1979
Erwin Wurm
Col·labora amb altres persones per crear les seves escultures amb objectes quotidians. Les seves imatges són documentació d’una performance, i tracta de revisar el concepte d’escultura en les seves obres: ubicar els objectes per humanitzar i objectualitzant el cos humà.
Bruck an der Mur, 1954
Fèlix Pérez-Hita
Ha treballat en obres com Soy Cámara, Baixa Fidelitat, Boing Boing Buddha, HILOMENTAL, Gabinet de Crisi... sent codirector, director, guionista o editor. També ha dirigit documentals per a Barcelona TV i ha impartit classes d’història i teoria de la imatge.
Barcelona, 1967
Francelle Cocco
Historiadora i artista visual. Els seus projectes artístics es desenvolupen en les interseccions entre el pensament social i la filosofia de la imatge, articulant diferents tècniques fotogràfiques, de vídeo, de text i d'instal·lació. Els seus treballs indaguen sobre la societat tecnològica, la imatge excedentària, el fetitxisme i la ideologia, la contrainformació, el tecnocapitalisme i la utopia política, i com aquests conceptes afecten i transformen el subjecte contemporani.
​
Va ser productora cultural i directora audiovisual, va articular xarxes culturals i va integrar la redacció del diari Le Monde Diplomatique a Brasil. L'any 2017, ja treballant al seu propi estudi de producció, va acabar el postgrau en Fotografia com a Art Contemporani i va començar a dedicar-se únicament a l'art i la historiografia de la imatge.
Des del 2018 és artista resident a l'Espai d'Arts Roca Umbert, tutoritzat per Joan Fontcuberta, on també coordina el Laboratori de Recerca Col·laborativa en Post-Fotografia. L'any 2020 passa a formar part de la xarxa Saloon.
Santa Maria, Brasil, 1984
Jill Hartley
Fotografia arreu del món mentre viatja, i treballa amb Rolling Stone, Esquire, New York Magazine... Col·labora amb Du, Vogue-Paris, Libération, Das Magazin, Forbes, New York Times Magazine, Washington Post Magazine, Avenue, Art News. Ha publicat diversos llibres.
Los Angeles, 1950
Joan Colom
30 d’abril de 1921, Barcelona - 3 de setembre de 2017, Barcelona
Conegut per les seves fotografies fetes al barri xino de Barcelona durant la dècada del 1960. Al 1961 va exposar una primera selecció de la seva obra més important: un reportatge pioner basat en la tècnica de "càmera oculta", realitzat al Raval de Barcelona. Joan Colom (Barcelona, ​​1921) és un dels fotògrafs de l'Estat més importants de la segona meitat del segle XX, un dels grans renovadors de la fotografia de postguerra. Gran part del seu treball es pot contemplar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
​
«Yo no sabía que estaba haciendo fotografía social en aquel momento. Yo sólo hacía fotografía y buscaba imágenes que me emocionasen. A veces he empleado este término para definir mi trabajo, pero para mí quiere decir simplemente que no hago paisajes o bodegones. Yo hago la calle. Con mis fotografías busco ser una especie de notario de una época.» Joan Colom, 1999
Joan Fontcuberta
Barcelona, 1955
Joan Fontcuberta també exerceix com a teòric de la imatge fotogràfica i editor de fotografia, i promou la fotografia contemporània a través de nombrosos esdeveniments, conferències i exposicions.
La seva producció artistica (multifàcetica) envolta a través de la capacitat de representar el món real i la versemblança de la imatge.
Moltes de les seves obres es construeixen com a imitacions per despertar l'entusiasme del públic i advertir-lo del perill de dubtes i mecanismes equivocats en la difusió pública de la informació i el coneixement.
​
Les obres de Joan Fontcuberta no tenen un estil concret. Ens els seus treballs podem trobar:D'una banda, el surrealisme o dadaisme neix del seu esperit rebel i boig; d'altra banda, l'art conceptual prové de la vessant racional i analítica de l'artista.
Fontcuberta va qüestionar la credibilitat i l'autenticitat de la fotografia en determinats tipus d'obres. Es tracta de sèries com Herbari, Fauna, Sputnik, etc. En aquests projectes, l'artista facilita imatges surrealistes que semblen creïbles. Inventa animals, plantes i humans, dissenya històries i descriu una realitat fictícia que presenta una manera diferent de veure el món.
Jonathan Brown
És la màxima autoritat en l’estudi de la vida i obra de Diego Velázquez, però també ha estat col·laborador de museus estatunidencs com el Metropolità de Nova York. Ha impartit cursos al Museu del Prado de Madrid. Al mateix temps és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Fundació Duques de Soria
Massachusetts, 1939
Ken Loach
En el seu cinema descriu històries de famílies de classe obrera amb un àmbit de crítica i revolució política. Reivindica salaris justos, conflictes socials... La seva tècnica consisteix en que els actors no sàpiguen del tot el que fan els altres actors, d’aquesta manera aconsegueix molta espontaneïtat.
Nuneaton, 1936
Lucía Piedra
Explora l’activisme antiracista, les maneres de representació... Ha comissariat projectes com “Relaciones ortográficas (en tiempos revueltos)”, “Ne travaillez jamais”, “One year women’s performance 2015-2016”. Coordina el grup de recerca Grup de Pensament, Pràctiques i Activismes Afro/Negres.
La Habana
Mercé Alsina
És llicenciada en Geografia i Història, UB (1991), postgrau en Gestió Cultural i del Patrimoni (1992) i màster en Estudis Avançats en Història de l’Art, UB (2014). Actualment ultima la seva tesi doctoral sobre vídeo assaig i forma part del grup d’Investigació Art, Globalització, Interculturalitat (AGI/ART) de la Universitat de Barcelona.
És crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art. Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art.
Cardedeu, 1966
Nan Goldin
Li interessava la fotografia professional de imatges de revistes de moda modernes. Fotografia persones que coneix a Provincetown, un lloc molt popular entre els homosexuals. Treballa amb fotografies que narren la vida dels seus amics: des de la depressió, la dependència sexual, a la pobresa, l’amor, la violència... Des dels 80 comença a retratar nens.
Washington DC, 1953
Roberto Huarcaya
És fundador i director del Centre de la Imatge a Llima des de 1999. Té una extensa obra d’exposicions individuals i també en participa en col·lectives i fires d’art a Europa, Estats Units, Sud-Amèrica i Àsia. És codirector de la Bienal de Fotografia de Llima, de Llima Photo i de la revista CDI del Centre de la Imatge i del Somni de la Raó, una revista llatinoamericana de fotografia.
Rosana Antolí
Explora les interseccions entre art, política i estils de vida amb una voluntat de resistència davant les imposicions. Ha exposat el seu treball en institucions i museus nacionals i internacionals. Ha sigut membre de la Real Societat Britànica d’Escultures a Londres i és Consellera Internacional de l’Institut de Coreografia Social.
Alcoi, 1981
Vivian Maier
La seva obra es centra en representar la vida quotidiana del carrers de Nova York i Chicago dels anys 1950 fins als 90. Fotografia nens, minyones, persones de classe baixa, senyores burgeses... També li agrada jugar amb els contrastos de llum, formes i reflexos.
Mai va mostrar les seves imatges, i en moltes ocasions ni ella mateixa va veure el resultat.
Nova York, 1926-2009
Weronika Gesicka
Graduada del departament de gràfics a la Acadèmia de les Fines Arts a Varsòvia i de l’Acadèmia de Fotografia de la mateixa ciutat, adreça els seus projectes a la memòria i els seus mecanismes, i s’interessa molt pels processos de memòria i oblida.
WÅ‚ocÅ‚awek (Polònia), 1984