Qui sóc?

És molt difícil descriure's amb total sinceritat, de vegades cal exposar-se de manera que la majoria de la gent evita fer per protegir-se, per enganyar-se descrivint algú que no són, per descriure aquella persona que, potser, vol convertir-se o simplement per vergonya, però ... Realment val la pena avergonyir-se? perqué? Per les seves ambicions? Aficions? Gustos o preferències? Jo solia avergonyir-me en un moment del que aspirava a ser, actriu, ja que la gent solia insinuar que, curiosament i irònicament per a ells no era una feina seriosa, no era una carrera seriosa, no donava feina ni oportunitats econòmiques... I a causa d'aquesta pròpia pressió social, em vaig avergonyir, però... Què és la pressió social? Jo us ho dic, és una sèrie d'idees que han estat formades per persones que, irònicament, s'avergonyeixen de si mateixes, així que, a què condueix aixó? La resposta és res, així que vaig decidir no amagar-ho, cridar-ho i mostrar-ho orgullósa de mi mateixa. Així que et diré que sóc l'anna, vull ser actriu, m'encanta escriure, llegir, dibuixar i escoltar música. Em considero molt sensible i empàtica, potser fins i tot de vegades una mica intensa, els que em coneixen em diuen moltes vegades que sóc una defensora de causes perdudes, ja que no suporto les injustícies, i per molt pasades que siguin o la poca visibilitat/veu que tinguin, sempre intento fer-les "justícia". Podria obrirme més, però ja m'estaria exposant massa, espero que això sigui suficient per donar-vos una idea de qui sóc realment.